LA PILOTA: UN ESPORT DEL POBLE

Després d'anar en busca d'antecedents pilotaris entre els meus familiars i no trobar-ne cap, vaig haver de buscar al meu voltant i, d'aquesta manera, vaig trobar Román. Aquest home de 65 anys, company de mon pare i gran aficionat de la pilota valenciana, no va dubtar en contar-me tot el que sabia en relació amb aquest esport.
 
Així doncs, Román va nàixer a Anahuir, una pedania de Xàtiva, concretament al carrer Pilota, per tant, des d'un principi ja podem apreciar la gran dedicació que hi havia cap a aquest esport al poble. A més, em comentava que quan ell va començar a jugar, de ben menut, com que no hi havia tecnologia, l'afició de la gent era jugar a pilota al carrer (i no en trinquets, on es considerava un luxe). D'aquesta manera, el joc era considerat com un entreteniment on, també em comentava, hi havien travesses i disputes.
 
Les partides solien fer-se els dissabtes i els diumenges, especialment al carrer Pilota, un carrer prou curt, sense eixida, on la casa del fons feia de rebot. Algunes partides també es duien a terme a la plaça (quan jugaven tres contra tres) on hi havien dos rebots i, ocasionalment, anaven a jugar als trinquets dels pobles veïns amb els amics. Quant a les travesses, aquestes varen fer molt de mal a la pilota valenciana, ja que com diu la famosa frase: la partida es guanya arrenglant-la, hi havien moltes trampes i enganys.
 
A més, cal dir que tots els anys a les festes del poble s'organitza un campionat infantil de pilota (de raspall) per tal de que no caiga completament en l'oblit aquest esport i en honor a Julio Climent, un gran jugador d'Anahuir i amant de la la pilota, considerat la persona que va aconseguir aficionar a quasi tot el poble.
 
Pel que fa a l'evolució del jocs i els esports respecte a la seua infància i l'època actual, em comentava que els jocs han canviat totalment i que es devia en gran part a les noves tecnologies. Per altra banda, em deia que si no hi hagueren actualment escoles i associacions de pilota, aquest esport haguera desaparegut per complet, ja que els esports majoritaris com el futbol, ho havien acaparat tot, i la resta, minoritaris, com que no estaven subvencionats ni es transmetien pel mitjans de comunicació, hagueren desaparegut si no haguera sigut pel treball i la col·laboració dels aficionats.
 
Per altra banda, cal dir que també jugaven a altres jocs tradicionals com la tella, el churro va... i sempre estaven al carrer. Pel que fa a les modalitats de pilota valenciana, solien jugar a la modalitat d'escala i corda i al raspall, principalment. Molt diferent a l'actualitat, on els xiquets es passen hores i hores a casa tancats enfront d'una pantalla.
 
En conclusió, la pilota valenciana podria ser perfectament un esport de masses més, ja que tant a nivell tècnic com tàctic, així com a nivell de valors i comportaments competitius està a l'altura dels esports més moderns. Pel que fa a la meua opinió, la pràctica de pilota als carrers hauria de reviure o, si no és possible, practicar-la com un esport més als trinquets. En aquest punt entra de ple l'educació, així doncs, des de les escoles hem de motivar l'alumnat a practicar aquest esport tan divertit per tal de que no recaiga més i puga assolir la dignitat que es mereix.